Les Constel·lacions Familiars
Per començar, què son les Constel·lacions Familiars?
És una metodologia terapèutica creada per Bert Hellinger (psicoterapeuta alemanys) que es basa en la comprensió dels ordres de l’amor i els moviments de l’ànima i que serveix per entendre i solucionar les dinàmiques i les implicacions familiars difícils. El treball de Constel·lacions observa aquesta xarxa de vincles en la que totes les persones estem involucrades i aclareix la direcció de l’amor orientant-lo a la felicitat, la bona vida i el creixement personal.
Quins són aquestes ordres de l’Amor?
Cada membre de la família o del sistema està en sintonia i llegat als altres per profunds llaços d’amor i lleialtat. Els ordres de l’amor tenen a veure amb el respecte i les jerarquies; per una banda, el reconeixement clar del lloc que li correspon a cadascú i, per l’altra, la importància de que tots els que en formen part tinguin un bon lloc, un lloc de dignitat i respecte. L'ordre diu: els pares són pares i els fills són fills.
A vegades, l’ordre de l’amor es pot alterar, aquests és el cas dels fills que fan el paper de pares. O també, per exemple, fills que prenen el lloc de parelles invisibles d’algun dels pares, quan senten que estan molt sols. Els sistemes sempre estan millor quan es respecta la precedència. De vegades, els posteriors s'impliquen perquè estimen els anteriors però d’aquesta manera no aporten riquesa ni benestar al sistema
Els ordres de l’amor ens poden conduir cap a la felicitat però quan es transgredeixen, ens apropen a la malaltia o a la tragèdia. Al llarg del treball amb sistemes familiars, Bert Hellinger va observar les dinàmiques que comporten identificacions i implicacions tràgiques d’una generació a la següent. La mort sobtada d’un membre de la família o quan hi ha injustícies entre el donar i el rebre, poden tenir efectes en les generacions posteriors de manera totalment inconscient. S’observen dinàmiques com: voler morir i portar unes càrregues en lloc d’altres, expiacions de culpes anteriors, etcètera. També com a base de moltes neurosis, s'observen moviments amorosos interromputs cap als pares. Al llarg del treball de les Constel·lacions Familiars les dinàmiques i les implicacions que generen desemparament surten a la llum, i, en restablir les ordres de l’amor, apareixen solucions que fan fluir l’amor pel benestar i l’alleugeriment de tots els membres d’una família o un sistema.
Com és possible que persones que desconeixen la teva història familiar puguin plasmar i aclarir els sentiments i les vivències que es mostren en una Constel·lació?
Per fer-ho entenedor podríem basar-nos en la metàfora del grup d'ocells volant pel cel; si observem, veiem que de sobte tots giren cap a l'esquerra o cap a la dreta, tots fan un viratge. Ens podríem preguntar: com s'ho fan, per passar-se d'acord?. Per què tots giren al mateix moment? No hi ha cap ocel que lideri a la resta del grup. És com si tot el grup estigués unit per una “ment comú”, per un pensament, un instint o una voluntat, una intel·ligència més gran que fa que mogui els membres individuals del grup. Això ens dóna una idea de que la informació no només està en el cervell o en els membres individuals sinó que molta informació està en el que se'n diu “el camp”. La informació està a tot arreu. Nosaltres tenim la idea limitada de que només es transmet per via verbal o no verbal. Però, en realitat hi ha una informació que es percep si ens hi obrim. Napoleó deia que persones que estan connectades per vincles amorosos semblava que es poguessin connectar a distància per una mena d'electromagnetisme (usant llenguatge de l'època).
De quina manera el treball de les Constel·lacions Familiars ajuda les persones?
En general, ajuda a viure millor i a deixar enrere càrregues, dolors i pèrdues de la nostra família i sintonitzar-nos amb el bon amor que s'orienta a la vida; ajuda col·laborant a que allò que li permeti construir i no només patir. Aquest treball ajuda a integrar allò difícil d'integrar. A vegades no és tant fàcil perquè hi ha càrregues i lleialtats amb els nostres anteriors, per exemple: jo vull estar feliç amb la meva parella però resulta que la meva mare no ho ha estat mai; hi ha una lleialtat oculta que fa que nosaltres no ens donem el permís perquè d'altres no el van tenir.
Què hem de fer per integrar les vivències personals?
Un dels secrets de la felicitat és anar en direcció a allò que volem. Això és important i cal desenvolupar la força per perseguir els nostres somnis. Però de vegades hi ha una altra cosa que també falta i és integrar allò que la vida vol, encara que no sigui el que nosaltres vulguem; la vida a vegades té propòsits que van més enllà dels propòsits personals. Quan a algú se li mor la mare o emmalalteix o perd un germà, per exemple. Aquí el que requereix és generar els recursos per a integrar les experiències difícils que la vida ens porta i seguir caminant a favor de la vida. Perquè a vegades el que fem és posar-nos en contra. Diem “això no hauria d'haver passat”. I llavors, encara construïm més sofriment.
De quina manera podem canviar els nostres patrons familiars?
Canviar és inevitable a la vida. En els camps familiars hi ha una tendència a viure en allò conegut, repetir patrons coneguts, però no és una obligació sinó que és una tendència, una atracció. Els camps tenen la possibilitat de crear noves formes. Per exemple, hi ha famílies on hi ha hagut molts avortaments, ja que aquesta és una forma de vida que també tendeix a repetir-se. Hi ha més possibilitats que una noia avorti amb 18 anys si a la seva mare o la seva àvia també els ha passat. Ara, no vol dir que hagi de passar perquè sempre hi ha la possibilitat de crear noves formes de vida. I els sistemes són rics. Una constel·lació és una forma de canviar alguns patrons de vida que són negatius perquè no s'hagin de repetir necessàriament. Per exemple, si el meu pare va morir quan tenia 12 anys, és molt probable que em pregunti si jo em moriré quan el meu fill tingui 12 anys. El que veiem en constel·lacions és que, a vegades, hi ha persones atrapades en problemes per lleialtat als anteriors. Per exemple, la mare es va casar amb el pare però no estava satisfeta perquè sempre havia sentit que volia tenir vida pròpia i un treball propi, llavors la filla es passa la vida atrapada entre el desig de ser una professional brillant i la tendència de tenir una relació de parella. En aquest cas, hi ha un tema no resolt del sistema. Les vivències et posseeixen o t'atrapen com una atmosfera que t'acompanya, però no vol dir que deixis de ser tu i que, en certa manera, no puguis crear o tractar de crear la teva realitat.
Joan Garriga
Institut Gestalt
Joan Garriga és psicòleg humanista i està especialitzat en Teràpia Gestalt i PNL. Al 1986 va crear conjuntament amb Vicencs Olivé i Mireia Darder l’Institut Gestalt de Barcelona, des d’on desenvolupa la seva activitat com a terapeuta, formador i supervisor de terapeutes gestàltics i especialistes en PNL. També és un dels principals exponents del treball sistèmic sobre constel·lacions familiars.
http://www.institutgestalt.com/
