Una mare tenia un fill primogènit amb un any, que va caure malalt i va morir. Atabalada per la pena i amb el cos en braços, vagava pels carrers suplicant-li a tot el món un remei, que algú li retornés la vida al seu fill. Algunes persones passaven pel seu costat sense fer-li cas, altres es reien d'ella i encara unes altres la prenien per boja; però, finalment va donar amb un savi que li va dir que l'única persona del món que li podia realitzar el miracle que ella pretenia era Buda. Així doncs, va anar a la recerca de Buda. Va depositar el cadàver del seu fill davant d'ell i li va exposar el seu cas. Buda la va escoltar amb infinita compassió i després va respondre amb amabilitat:
- Només hi ha una manera de guarir la teva aflicció. Baixa a la ciutat i porta'm un gra de mostaza de qualsevol casa. L'única condició és que el gra ha de provenir d'una família en la qual no hagi hagut mai una mort.
La mare va experimentar un gran alleugeriment i es va dirigir a la ciutat immediatament. Quan va arribar, es va aturar a la primera casa que va veure i va explicar:
- M'ha dit Buda que vagi i busqui un gra de mostaza d'una casa que mai hagi conegut la mort.
- En aquesta casa ha mort molta gent - li van explicar.
Va anar a la casa del costat.
- En la nostra família hi ha hagut incomptables morts - li van dir.
I el mateix de la tercera i en la quarta casa, fins que per fi va haver visitat tota la ciutat i va comprendre que la condició de Buda no podia complir-se. Va dur el cos del seu fill al cementiri i es va acomiadar d'ell per última vegada i, a continuació, va tornar a Buda.
- Has portat el gra de mostaza?
- No - va respondre ella -. Començo a comprendre la lliçó que intentes ensenyar-me. M'encegava la pena i creia que jo era l'única que havia sofert a les mans de la mort.
- Per què has tornat? - li va preguntar Buda.
- Per a demanar-te que m'ensenyis la veritat del que és la mort, del que pot haver darrere i més enllà de la mort i del que hi ha en mi, si alguna cosa hi ha, que no ha de morir.
Buda va començar a ensenyar-li:
- Si vols conèixer la veritat de la vida i la mort, has de reflexionar contínuament sobre això: en l'univers només hi ha una llei que no canvia mai, la que totes les coses canvien i cap és permanent.
Conte extret del llibre Vivir en el alma (2009) de Joan Garriga.
Entendre i acceptar que la llei de la impermanencia forma part de la nostra naturalesa pot alleugerir el sofriment que ocasiona el dolor, la pèrdua, l'angoixa, la desesperació, etc. Aquesta llei és tan veritable com el fet que cada dia és una nova alba. Pe tant, tot el que pensem, sentim i fem apareix per primera vegada, som diferents d'ahir i de matí. Viure respectant aquestes lleis de la naturalesa és una manera de viure en pau i amb plenitud.
Text tret de: "Espai de Psicoterapia (Quantum)"
- Només hi ha una manera de guarir la teva aflicció. Baixa a la ciutat i porta'm un gra de mostaza de qualsevol casa. L'única condició és que el gra ha de provenir d'una família en la qual no hagi hagut mai una mort.
La mare va experimentar un gran alleugeriment i es va dirigir a la ciutat immediatament. Quan va arribar, es va aturar a la primera casa que va veure i va explicar:
- M'ha dit Buda que vagi i busqui un gra de mostaza d'una casa que mai hagi conegut la mort.
- En aquesta casa ha mort molta gent - li van explicar.
Va anar a la casa del costat.
- En la nostra família hi ha hagut incomptables morts - li van dir.
I el mateix de la tercera i en la quarta casa, fins que per fi va haver visitat tota la ciutat i va comprendre que la condició de Buda no podia complir-se. Va dur el cos del seu fill al cementiri i es va acomiadar d'ell per última vegada i, a continuació, va tornar a Buda.
- Has portat el gra de mostaza?
- No - va respondre ella -. Començo a comprendre la lliçó que intentes ensenyar-me. M'encegava la pena i creia que jo era l'única que havia sofert a les mans de la mort.
- Per què has tornat? - li va preguntar Buda.
- Per a demanar-te que m'ensenyis la veritat del que és la mort, del que pot haver darrere i més enllà de la mort i del que hi ha en mi, si alguna cosa hi ha, que no ha de morir.
Buda va començar a ensenyar-li:
- Si vols conèixer la veritat de la vida i la mort, has de reflexionar contínuament sobre això: en l'univers només hi ha una llei que no canvia mai, la que totes les coses canvien i cap és permanent.
Conte extret del llibre Vivir en el alma (2009) de Joan Garriga.
Entendre i acceptar que la llei de la impermanencia forma part de la nostra naturalesa pot alleugerir el sofriment que ocasiona el dolor, la pèrdua, l'angoixa, la desesperació, etc. Aquesta llei és tan veritable com el fet que cada dia és una nova alba. Pe tant, tot el que pensem, sentim i fem apareix per primera vegada, som diferents d'ahir i de matí. Viure respectant aquestes lleis de la naturalesa és una manera de viure en pau i amb plenitud.
Text tret de: "Espai de Psicoterapia (Quantum)"
No hay comentarios:
Publicar un comentario